Teoria de la imatge exercici creació d'una imatge

Funció:

Aquesta imatge té una funció estètica i sobretot critica. Estètica ja que a primera vista recorda a un quadre paisatgístic de costa, però no a una costa qualsevol sinó a un poblet pescador semblant als que tenim per aquí al Mediterrani, una mica més en concret la zona de l’Empordà. Amb missatge crític vull dir que en realitat hi ha un fort simbolisme ocult.

Perquè l’he triat:

He tirat realitzar aquesta imatge ja que he volgut fer un quadre que mostri el que més m’agrada, el meu entorn preferit i idíl·lic i alhora fer-ne una critica. En el quadre es veu un paisatge de costa que l’he creat agafant diferents elements de paisatges de costa, la meva pròpia idea de poble pescador, la meva experiència i gust. Agafant trets que poden recordar a qualsevol poblet pescador de l’Empordà, ja que des de petita que freqüento molt aquests indrets, i els conec bastant.

No posant cap figura humana he volgut fer una critica a la multitud de gent que va a l’estiu als entorns de costa i els destrossa. Són gent, majoritàriament turistes, que venen en els paisatges més bonics de les nostres costes i ho fan malbé perquè no tenen cura de res.

Anàlisis:

Denotatiu:

Podem veure en primer pla i centrat un carrer amb rajoles marrons. A l’esquerra d’aquest, hi ha unes quantes cases, la qual una d’elles sembla una cafeteria ja que té un cartell que posa: CAFE, i davant hi té dos taules amb cadires. Aquestes cases són de colors càlids, dues de tons vermells i les altres de tons grocs. També cal destacar que les finestres de les cases tenen persianes de color verd fosc, i tenen balconets que donen a l’exterior.

Aquest carrer de rajoles té unes baranes negres en les quals cada X centímetres hi ha un pilar amb flors. A la dreta d’aquesta barana es pot veure el mar.

Les línies del carrer son horitzontals i vertical, donant-li una rigidesa i alhora van a parar a un punt de fuga que es situa en el centre de l’ imatge. Les línies de la barana també ajuden a veure-ho.

Seguint el camí de les rajoles va a parar a un camí de color groc,  el qual a la part esquerra hi ha més cases de color blanc amb el taulat vermell. També es pot apreciar la perspectiva, ja que el camí desapareix en un punt de fuga, el qual es desvia una mica de l’anterior. 

Més cap al fons de la imatge, i seguint el camí groc podem veure unes muntanyes en les quals hi ha col·locades unes quantes cases blanques, amb les taulades vermelles. A dalt de la muntanya es veu una casa més allargada que recorda a un campanar, o fins i tot pot semblar un far. Hem de fixar-nos en que les muntanyes van de dreta a esquerra del quadre, i es barregen tons de verd fosc amb tons de verd més clar.

La part dreta del quadre està ocupada majoritàriament pel mar, sense oblidar que de fons hi ha les muntanyes, i el cel, el qual és representat de color blau clar, amb quatre núvols. El color del mar és d’un color molt més fosc del cel i a més a més hi ha taques de color blau més clar. També cal dir que hi ha dos elements en el mar que semblen ser dos velers. Estan pintats de color blanc.

Connotatiu:

Les línies rectes del carrer principal donen estabilitat al carrer i una sensació de rectitud. Per altre banda la perspectiva d’aquest i dels altres elements com la barana ajuden a donar amplitud a la imatge. El color marró de les rajoles recorda a les típiques rajoles de poble, per tant he buscat representar una realitat.

Els colors de les cases antigues són de colors càlids, ja que es representa els tons de colors que es fan servir per pintar normalment les cases de costa. Per altre banda es busca un acompanyament amb el camí de rajoles que es d’un to marronós i no desentona amb els colors càlid de les cases. Això fa que es creï certa unitat. Podem veure com les persianes o marquesines d’aquestes cases són de color verd fosc. Això és degut a que el blau i el verd en les persianes són colors característics d’aquest tipus de cases costeres. Tots aquests elements creen la imatge d’una casa de costa, i no una casa normal i corrent. Per altre banda els elements florals d’un dels balcons, els petits balcons i la llum de final del carrer ajuden en la mateixa idea.

Cal esmentar que l’edifici de color groc-ocre, representa una cafeteria petita. Es vol representar la típica cafeteria de poble a prop del mar, ja que el rètol és com els antics, agafat a la paret per un cantó i suspès en el aire, i sense ser gaire ostentós. Es pot llegir perfectament la paraula: “CAFE”. Per altre banda trobem que només hi ha dos taules amb dues cadires, és degut a que en cafeteries petites en pobles pescadors on hi ha poca població no cal que hi hagi moltes cadires ni taules, ja que hi ha poca gent vivint allà.

Cal ficar-se en les línies rectes dels edificis que he estat comentant, ja que donen estabilitat, i alhora les diagonals del taulat i els balcons i finestres que ajuden a la perspectiva. El punt de fuga es troba situat al mig de la imatge i el dirigeix el carrer de rajoles.

A la part dreta del carrer principal es pot observar una barana negre, la qual com ja he comentat cada X centímetres hi ha un pilar amb flors. Aquest pilar és de color blanc amb dues línies blaves horitzontals, per tal de representar uns colors mediterranis, que alhora contrasten amb el terra marró i el test on hi ha les flors, que també és de color marró, cosa que fa que recordi als testos de fang, molt típics de la zones com la Bisbal d’Empordà. La barana negre és senzilla per tal de que no agafi molt protagonisme, sigui representativa de les existents i no desentoni amb el paisatge que és el que té més importància. Cal dir que la línia diagonal que la forma ajuda en la perspectiva ja comentada.

Les flors dels testos són de colors rosa, vermell, blanc i groc per tal de donar més color al quadre. Com podem observar les flors hi són molt presents ja que és un element de la natura, típic en les zones ben conservades de costa, i alhora donen molta vida al paisatge i al quadre. Les trobem als testos de les baranes, a la part esquerra en primer pla un arbust de flors, també en el primer dels balcons ja comentats, i a sota de ell on hi ha un test també amb un arbust de flors. Cal destacar que els arbustos són molt típics del Mediterrani.

El camí grocs del fons, representa un camí de sorra, un camí sense asfaltar. Un altre cop inserint en la idea de poble poc poblat i aïllat del món de la ciutat, i més unit a la natura. Les cases que hi ha en aquest camí estan situades a la part esquerra, i són de color blanc amb el taulat vermell. En la seva part tocant al camí hi ha flors de color rosa, amb fulles verdes per tal que la unió del camí amb el blanc de les cases sigui més agradable, a part de donar vida al quadre i més sensació de poble coster, que també queda reflectit en el color de la casa.

Aquest camí s’escapa una mica del punt de fuga, i de la perspectiva creada per el camí principal, però està fet expressament per tal de dirigir l’atenció cap a la resta de cases que es troben més cap a la dreta, en la muntanya. Entre les cases que he parlat fins ara i les de la muntanya hi ha una separació de color verd que representa els boscos de pins. Arbres que es troben en els paisatges mediterranis i sobretot a peu de costa. Hi ha elements de verd més clar, ja que en un bosc i altres tipus d’arbres i el canvi de to ajuda a crear més volum.

A la muntanya veiem com hi ha poques cases, i estan disperses, a diferencia de les quatre que estan tocant al mar.

Si dirigim la mirada cap a la part dreta del quadre està ocupada majoritàriament pel mar i de fons les muntanyes, i el cel, el qual és representat de color blau clar, amb quatre núvols. El color del cel representa un típic dia solejat, que pot relacionar-se amb el bon temps i a la vegada m’ajuda a mostrar que és una situació idíl·lica. 

El color del mar és d’un color molt més fosc que el cel i a més a més hi ha taques de color blau més clar que representa el reflex dels núvols, el qual vol dir que és un bon dia, i l’aigua és neta. També cal dir que hi ha dos elements en el mar de color blanc, que representen a dos velers, i un element amb la part baixa de vermell per mostrar una petita barca. Amb això pretenc redundar la idea de la pesca, i que estic intentant representar un poble pesquer i tranquil.

Aquesta tranquil·litat l’he volgut mostrar sobretot amb l’absència de figures humanes. Pretenc mostrar un dia idíl·lic ja que com he comentat hi ha elements que intueixen el bon temps, hi ha color, hi ha poca activitat, hi ha pocs vaixells i la mar està plana. I amb tot això vull fer una critica. Vull mostrar el que seria per mi el paisatge d’aquí de costa per tal de criticar quan arriba tot el turisme. Els carrers estan plens de gent, a l’aigua hi ha una sobre contaminació ja que està plena de vaixells per els turistes, les cafeteries a vessar, els elements decoratius dels pobles normalment acaben destrossats, els testos sense flors... Per tant, com he anat comentat en aquest quadre hi ha amagada, per mi, una forta critica, que és el que pretenc mostrar a part de la bellesa de les nostres costes.

Retòrica:

Crec que hi ha moltes redundàncies, tots els elements en si ajuden a crear la idea d’un paisatge mediterrani ideal.

També hi ha metàfores, sobretot la de l’absència de gent, que crea la imatge de tranquil·litat, la dels elements florals, que representa la natura,

Pot semblar una antítesi el fet que remarqui l’absència de presencia humana en el quadre, però apareguin dos velers, i una petita barca. Això és exprés, ja que el que vull remarcar és que critico la gent que ve de fora en massa i no sap valorar els paisatges, no la gent que hi viu. En els vaixells i represento gent que viu en aquest poble.

Teoria de la imatge els videojocs

Avui a classe hem tractat el tema dels videojocs. 

És un software creat per l’entreteniment en general i basat en la interacció entre una o varies persones.
Aquest s’utilitza en un aparell elèctric el qual executa el software. 

Recreen entorns i situacions virtuals en els quals el jugador pot controlar un o varis personatges per aconseguir un objectiu mitjançant normes.

La partida es juga entre una persona i la màquina, entre dos o més persones a la mateixa consola, a través d’una xarxa LAN o via Internet. 

Abans els elements eren en 2D ara són en 3D.

Tipus jocs:

-aventures

-arcade

-esportius

-estrategia

-rol

-simulació

-beat'em up

-shoot'em up

-sigilio

-plataformes

En general els gràfics de totes les tipologies de joc han millorat molt. Cada cop més s'intenta recrear la

realitat, o una realitat fictícia més potent. Els colors al començament dels jocs eren molt bàsics, mica en

mica van anar evolucionant els intents de recrear hombres, més tard degradats, i els colors van anar

evolucionant per tal de crear els volums més realistes, i la resta d'elements. Avui dia, trobem videojocs molt

realistes, ja que el seu gènere ho demana, i altres on el seu gènere és més ficció, les imatges tenen colors i

efectes de llum molt més espectaculars. 

Desenvolupament d’un videojoc:

›Es crea l’storyboard escena a escena
›Es recrea l’storyboard a l’ordinador i es dóna vida als elements del joc aportant-hi color, textures, ombres i
moviment.
›Es passa al disseny específic de personaatges.


Exemple joc de plataforma antic. Mario.





Exemple joc Mario uns anys després de l'anterior.





Exemple Mario més nou:



Amb aquests exemples vull demostrar el canvi dels gràfics i del tractament de la imatge. Tot i ser un entorn
irreal, es pot veure com cada cop les ombres, volums, i colors es van fent més reals, i es tracten de millor
manera.

Teoria de la imatge politica

Avui a classe hem tractat el tema de la imatge en la política.

Recurs per exercir el poder, té per objectiu influir a les persones, fa servir els estimuls verbals i no verbals per representar el seu poder. 

3 exemples:

les seves riqueses van fer que tinguessim una imatge de poder d'ells.

-Juli Cessar: gràcies a la imatge que vam crear d'ell en el seu temps no veiem els seus defectes.

els mitjans de comunicació van fer que de la imatge politica un instrument de comunicació, persuació i seducció.

un color molt potent en politica guanya molta força, i connota coses.

Hi ha 5 beneficis de cultiu de l'imatge pública que pot aportar el ambit polític.

Com distribuir la imatge politica?

-investigació

-enginyeria de la imatge l'estrucura

-disseny: les dues prumeres juntes

-evaluació: si es compleix el missatge

Passos per construir una bona imatge:

-entrenament audiovisual (busca moltes informacions)

-imatge + missatges

- + proximitat, + credibilitat, + seguretat, + atractiu

-confiança, el més important per un polític

transmetre una imatge de salut és important, que transmeti una imatge familiar també.

Teoria de la imatge, exercici politics

Aquest exercici tracta de analitzar i comparar dos polítics.

1:

Aquesta imatge està  integrada en una notícia datada el 27/10/2012 del diari ABC.es internacional. Correspon al senyor Silvio Berlusconi, el ex primer ministre italià declarant que seguiria amb la seva carrera política tot i la sentencia reduïda a un any de presó per frau fiscal en aquell moment.

En la imatge podem veure clarament que va maquillat bastant. Es nota molt, ja que la mà la té al costat de la cara i es veu la diferència de to de la pell. Per altre banda a la zona pròxima als ulls es veu també el seu color de pell. Aquest fet fa pensar que vol intentar amagar una aparença més malaltissa, ja que aquest to de pell ho dona a pensar.

Per altre banda és molt evident que es mostra preocupat i tens. El fet que es passi un mocador per el front, es síndrome de que està suant per algun motiu, que fa que entenguem que no està en una posició còmode. Si no es passes el mocador, el maquillatge que porta acabaria deixant-li rastres per la cara, donant una pitjor imatge.

La roba que porta contraposa molt amb el fons vermell, la seva americana és de color blau fosc tirant a negre, que convina amb el blau molt cel, o fins i tot blanc de la camisa. La corbata fa d’unió amb tots els colors de la imatge. Es tracta d’una corbata de color blau fosc, un pel més clar que l’americana, i té punts blaus clars i vermells. Aquests blaus donen una imatge de seriositat.

I crec que al combinar també amb els colors de la sala, fa que la gent que el veu no desviï la seva atenció d’ell cap a altres elements.

La seva actitud és bastant seriosa, i té el cap baix, mirant suposadament al paper del seu discurs, cosa que fa pensar també que està nerviós, cansat... i no dona gaires bones vibracions.

2:

Aquesta imatge està presa el dia 13 de  Febrer de l’any 2013. En l’article que acompanyava la fotografia es deia que Barack Obama, el president demòcrata d’Estats Units, la persona que es veu reflexada. Aquell dia va parlar de la seva agenda, en la qual es recollia la voluntat de impulsar l’economia, controlar les ventes d’armes i reformar el sistema migratori.

En aquesta imatge el veiem amb una actitud firme, que dona la sensació que sap de que parla i té un cert grau de convenciment, ja que l’expressió de la seva cara va acompanyada del seu dit índex apuntat cap a dalt amb fermesa. Aparentment sembla que estigui tranquil, còmode i convençut del que està dient, la curvatura de la seva esquena ho confirma també, ja que si estigués nerviós estaria més recte, i no inclinat endavant per aproximar-se a la gent que l’està escoltant i mostrar-se més proper.

Cal dir que la seva roba transmet seriositat. Porta una americana de color blau fosc, a sota una camisa molt blanca que contraresta la foscor de la seva pell i de l’americana, i a sobre una corbata de color blau cel que també contraresta aquests colors i alhora recorda al color blau del seu partit.

En comparació aquest dues imatges mostren dues realitats diferents. Una la d’un polític en un moment tens, on fa un discurs estant nerviós, i poc còmode i entre altres aspectes el delata sobretot el fet d’eixugar-se la suor, i l’altre imatge mostra un altre polític que parla amb tranquil·litat i convençut d'allò que diu, ho al menys és la sensació que dona.

Teoria de la imatge El còmic

Avui a classe hem tractat el tema dels còmics.

El còmic és: una narració mitjançant una seqüència d'imatges.

Els seus origens es troben en l'antiguitat i en l'edat mitjana.

A finals del s XIV van sortir com a estratègies per vendre diaris. El Publitzer i en Randomheads, dos diaris importants van competir a través dels còmics  i es criticaven entre ells mitjançant les vinyetes. Aquests eren els veritables origen dels còmics. 

El còmic americà es una cosa feta en conjunt, en canvi a Europa estan firmats i fets per una mateixa persona.

L'estructura del còmic és la següent:

-vinyeta

-seqüència, que és el conjunt de vinyetes, sense les quals no senten l'acció

-continent: línies que delimiten l'espai total del còmic

El còmic i l'storyboard:

cartela: requadre on parla el narrador en veu en of

vacil·lacions, onomatopeies, substitució de paraules per signes d'interrogació...

enquadrament: espai que delimita una vinyeta

És important la comunicació no verbal, les postures, les expressions...

2 muntatges:

-analític: presenta una mateixa acció en diverses vinyetes jugant amb els plans.

-efecte travelling: en imatges successives es presenta un mateix personatge en diferents plans.

Marvel: editorial de còmics americans més important, els animes són diferents. 

Ex: peli basada en un còmic: Sin City

El text en el còmic actua en funció d'ancoratge normalment, ja que ens indica el que significa aquella imatge, cada cop més es parla de novel·la gràfica i no de còmic  S'acosten molt més a la literatura, és una novel·la constituïda per imatges i el contingut del còmic cada cop és més important. 

El context del manga és fantàstic  tenen un entorn de colors molt diferents, els americans, són tons bàsics i vius, els mangues són de colors pastels difuminats. Solen estar artificialment il·luminats  els ulls grans i tot la resta  petit, tergiversen la realitat i tot i així són molt importants. 

Hi ha un saló del manga, i un saló del còmic  Tiren d'estereotips. Els americans i els mangues són esquemàtics, formes molt caòtiques. 

Exemple còmic europeu: Tintin



Ex: còmic americà Marvel, superman



Ex: còmic manga: sakura

Teoria de la imatge, usos socials i implicacions culturals de la imatge

El que m'ha semblat molt interessant d'aquest tema, ha sigut la part de l'hipertext. Què és la relació d'una imatge amb una ja creada abans.

les seves característiques són:
-recreacions d'escenes històriques ja produïdes en una cultura per part d'algún autor.
-necessària experiència previa per comprendre les imatges.

un exemple molt clar és la pel·lícula Scary Movie. Ja que recrea moltes escenes de pel·lícules de por, conegudes,  hi no ho sabem si no tenim experiència previa, i aquestes pelis ja havien sigut creades per altres autors.

El intertext, ha passat al hipertext.

relacions entre els generes en la publicitat, també són interessants:

-relació paritaria explicita: relació home i dona d'igualtat entre generes
-relació paritaria implicita: no s'explicita la igualtat, ho dedueixes, intuïm que hi ha igualtat, no hi ha relacions de poder.
-relació dominant explicita: es manifesta la dominació en l'estructura interna del missatge, no es veu visualment, és el missatge.

Ex scarymovie:



En aquesta imatge veiem com els personatges ens recorden a altres personatges d'altres pel·lícules.

Teoria de la imatge exercici comparació de campanyes

Anàlisis comparatiu de dues campanyes. Portugal i Espanya.

Aquesta tasca consisteix en comparar aquestes imatges, unes provinent d’una campanya de turisme de Portugal i l’altre Espanyola. 4 imatges de Portugal i 4 de Espanya.

En primer lloc comentaré l’eslògan. M’entres que el de Portugal: “DESCUBRA PORTUGAL UM PAÍS QUE VALE POR MIL”, es va repetint en cada imatge, el de Espanya: “ I need spain” es troba a la cantonada abaix de tot de la dreta en forma de logotip. Cal dir que en cada imatge apareix una frase diferent. La primera: “Aquí las fiestas siempre acaban temprano” acompanya la imatge on surt gent ballant i amb roba de festa, la segona: “ A toast to the architech!” acompanya el monument que apareix darrera, la tercera: “El arte no esta solo en los museos” fa referència a la cuina, que no es comprendria del tot sense la imatge i la quarta, l’última: “La siesta no es para dormir, es para soñar” acompanya la imatge fent al·lusió al relax.

Com podem veure la campanya de Portugal gira al voltant del mateix eslògan, m’entres que la de Espanya tot i tenir-ne un, per cada imatge en fa un altre per tal de completar-la més i intensificar el seu significat, fent que la gent que consumeixi la imatge s’impliqui més.

L’eslògan de Portugal és més directe, és com si algú et parles directament i et recomanes que descobreixis Portugal. Fa servi el mode imperatiu. En canvi el d’Espanya a banda d’esta en anglès per aproximar-se més al seu públic estranger, i fer-ho amb un idioma internacional, és més interior. Juga a crear una necessitat, és un desig que ens diríem interiorment.

Podem veure que les estratègies són diferents, al igual que la composició de les imatges. Les imatges de Portugal estan dividides. Les dues primeres estan dividides verticalment en tres, i les dues últimes estan dividides, també verticalment en quatre franges. Per contra les de Espanya no, tot i poder ser muntatges on es superposen plànols, es concep con a una única imatge.

Al fer-ho així es delimita molt l’espai de cada imatge, cosa que en l’altre cas passa el contrari, ja que dona més sensació d’espai obert.

Si parlem de les línies veiem com les de Portugal són més verticals, en canvi les de Espanya predominen les corbes. Interpreto que en la primera es dona una sensació de seriositat, i de que es mostra tal com és Portugal, en canvi en la segona es pretén donar unes sensacions idíl·liques que s’intensifiquen amb aquestes línies coves.

La primera imatge dividia en tres representa els diferents moments del dia, en diferents punts de la costa de Portugal. Veiem com les figures dels edificis són bastant rectangular, repeteixo que hem parlat de línies vertical, però parlem també de línies rectes. En la segona imatge també s’aprecia el mateix, són monuments diferents, en diferents moments del dia, ja que veiem els blaus del cel de diferents tons i les línies dels edificis també són molt rectes. Per altre banda veiem com la imatge és molt simple. Això es contraresta molt amb la campanya de Espanya on es juga molt amb el muntatge, la il·luminació, amb els colors... tot per crear un efecte més fort de irreal isme, de somni, de lloc idíl·lic... Per això es veu moviment, es veuen més línies corbes, que ajuden al dinamisme, i a aquestes idees ja comentades.

Un altre punt és el color, cal dir que hi ha una gran diferencia amb els colors entre campanya i campanya, la de Portugal són més vius, més intensos, potser fins i tot més reals, en canvi els de Espanya són més saturats i són tons una mica més irreals. Per exemple en la imatge 1 de Espanya, el cel es de d’un degradat lila. Com sabem el cel no és lila, ni la resta tampoc, però aquets tons de liles ajuden a la idea del idealisme, ajuden a veure que és un lloc de fantasia, un lloc per somiar, per tant el color té una significació i no busca representar tal com és la realitat, cosa que en la campanya de Portugal si es fa.

A la de Portugal predominen molt els blaus, sobretot els del cel i el mar, que acabem contrastant amb els colors de la resta d’elements que apareixen, els de Espanya són més variats, i com ja he comentat més irreals i retocats.

Un altre punt a parla és la presencia de gent. En la primera campanya no hi apareix cap personatge (que es vegi bé), en canvi en la segona sí. La campanya de Espanya juga amb la gent, tot i que és arriscat, ja que la col·locació d’aquets personatges ajuda a crear estereotips, i pot segmentar molt el públic objectiu. Potser ho han fet expressament, però els pot juga molt a la contra, suposo que per això no ho han fet a Portugal, per tal de no caure en estereotips i que tothom es pugui sentir identificat amb aquesta publicitat. Hem de dir que a l’última imatge de Portugal, per exemple, es veuen dos figures humanes, però no són representatives ja que es veuen molt lluny. Passa el mateix que amb la resta d’imatge on es pot veure en alguna, la presencia de figures humanes, però es veuen d’esquenes o no s’acaben d’apreciar bé del tot.

Ens hem de fixar també com cada campanya parla dels mateixos temes. La primera imatge de Portugal tracta d’acanyar-te diferents llocs de la costa, m’entres que la de Espanya es centra en ensenyar-te un sol lloc situat a gran altura i des del qual es veu la resta en petit. Donant una sensació de amplitud de camp. Les segones imatges de cada una de les campanyes tracten de l’arquitectura. M’entres la de Portugal t’ensenya tres llocs representatius, Espanya només en mostra un. Tot i que el mostra de manera idealitzada com ja hem anat dient. Les terceres imatges tracten de la gastronomia. M’entres que Portugal es centra en ensenyar diferents productes típics, el peix, el vi, les pastes, i la llagosta, Espanya es centra en representat la fama dels seus cuiners, i com treballen amb productes de l’hort de la dieta mediterrània. Veiem Granades, raïm, peix, una copa de vi, oli... Portugal t’ensenya els plats algun dels aliments, m’entres que Espanya et mostra un cuiner amb un munt d’aliments relacionats amb la dieta mediterrània. I per últim, les dues últimes imatges tracten de la platja. Portugal ens mostra 4 llocs, dos dels quals tenen aigües turqueses, en canvi Espanya en mostra una de platja, però no venen exactament el mateix. A Portugal et venen el paisatge en sí, en canvi la campanya espanyola et ven també el descans, la tranquil·litat... conceptes que t’associen amb aquesta platja, però alhora amb la resta de platges d’aquí, i aquest concepte es veu reforçat amb aquesta frase que fa de segon eslògan. 
En conclusió, es tracta de dues campanyes que tracten sobre els mateixos temes, i tenen el mateix objectiu, que es fomentar el turisme a la seva zona, però ho fan de diferents maneres, utilitzant imatges diferents i aconseguint alguns efectes diferents.